Les Patums de la meva vida
Text: Núria Planas Torrella. Imatges: Marta Baliellas Prat i Núria Planas Torrella. Divendres al vespre. Passacarrers de la Patum de la Pietat. La gent es retroba, fan els primers xupitos de barreja, acompanyen els fills, es deixen portar per la música... A Berga ja fa dies que es respira Patum (Cap d’Any Patumaire, Diumenge de l’Ascensió i, per tant, sortida del Tabal...). La Patum marca cada any el pas del temps, de cop t’adones que ha passat un any més. I tornes a treure del fons de l’armari la camisa, el barret, el mocador i els texans. T’enfundes un calçat una mica alt i resistent. I et plantes a la plaça disposada a gaudir-ne de nou. Queden enrere aquells anys quan encara anàvem al col·legi i el divendres a la tarda la mare ens portava a la Patum Infantil. A ella li agradava la música i nosaltres ens ho passàvem bé. Recordo amb estima un any, un dels primers que hi anàvem, que ens vam asseure en algun lloc, no sé si eren unes escales, i la mare va congeniar amb unes ...
