Paraules que curen

Quan era petita les festes de Nadal eren temps de felicitat i alegria. Enguany, per mi no ho han estat gaire, d’alegres. N’he passat bona part amb molta angoixa i ansietat, que feia que no pogués desbloquejar el meu cervell i fer la feina com sempre, entre altres coses.

Per sort la cosa sembla que està en procés de redreçar-se. N’he de donar les gràcies a qui més estona passa al meu costat, és a dir, la família, i algunes amigues i amics incondicionals que em donen suport en tot el que faig i visc.  Avui he fet una llista de gent que m’estima i m’ajuda a tirar endavant i m’han sortit més de vint persones. N’estic molt contenta i sorpresa. La xarxa que he anat teixint al llarg dels anys ha donat els seus fruits i me’n sento molt afortunada. Espero no deixar mai de fer-la créixer!

Gràcies als que em llegiu. Les paraules són sempre un bàlsam per a mi, una mena de teràpia. Escriure forma part de la meva vida i, per mi, sentir-me llegida també és sentir-me estimada.