El Miracle, espiritualitat a flor de pell

Text: Núria Planas Torrella. Imatges: Marta Baliellas Prat i Núria Planas Torrella.

Diumenge 6 d’abril. Em llevo a dos quarts de 9 del matí. Esmorzo, em vesteixo i faig temps fins que a la Montse i a mi ens passa a recollir la Marta per anar a la fira de la mel del Miracle.

És un lloc especial aquest enclavament, molt espiritual. No ho puc evitar, sempre em fa il·lusió anar-hi, i he de confessar que algun cop hi he acudit en plena crisi per demanar al cel que m’ajudés a superar una situació difícil.

Al santuari s’hi venera la Mare de Déu del Miracle i és un centre de pelegrinatge i devoció mariana des de la seva aparició, l’any 1458, arran de la suposada aparició de la Verge a dos pastors, tot i que l'església data del segle XVII. Tal com podem llegir a la Viquipèdia, “s’hi pot admirar la imatge primitiva de la Mare de Déu, d'estil gòtic, del segle xv; el retaule gòtic-renaixentista de la capella del Santíssim, del segle xvi; el retaule barroc que presideix l'església, del segle xviii; l'altar de pedra, del segle xviii, i l'orgue, de finals del segle xvi, amb una restauració general i reincorporació dels tubs (arrabassats per les tropes napoleòniques a la Guerra del Francès)”.

Després d’un trajecte de prop de mitja hora, arribem al santuari. Esmorzem gustosament al bar i ens dirigim al lloc on hi ha les parades. Abans ens rep aquesta taula meravellosament decorada amb les flors més belles i abelles gracioses. És una bona benvinguda, sens dubte.

Anem passejant per la fira, i, com no podia ser d'una altra manera, la Marta i jo ens firem. Jo tinc devoció pels punts de llibre i me’n compro dos i també una obra impresa que pinta molt bé: Ensenya’m la llengua, d’Antoni Beltran (amb pròleg de Màrius Serra), sobre el lèxic català referit a la salut. La Marta compra formatge del Miracle, mel i també xocolata. I entre les dues un sac de taronges de les terres de Ponent, més unes llimones i un pomelo, que ens regala un vell conegut que té una parada on ven fruita.

Després fem una visita a l’església i encenem quatre ciris vermells i els col·loquem en una estructura de ferro que els acull. Ens quedem embadalides davant del retaule barroc, del segle xviii, obra de l'escultor Carles Morató (talla, 1747-58) i del pintor Antoni Bordons (daurat i pintura, 1760-74). També visitem el cambril de la Mare de Déu i la Marta i jo pugem unes escales per arribar a fer un petó amb les mans a la verge.

Sortim de l’església i ens dirigim a la Casa Gran, “un magnífic i poc habitual edifici del gòtic civil tardà de l'any 1532, construït originàriament com a alberg de pelegrins i del qual successives reformes han donat com a resultat l'edifici actual”. Hi podem observar, a baix de tot, dos estables i més amunt la llar de foc, la cuina i diverses sales, alguna de les quals acull una exposició sobre apicultura. També observem amb admiració el pati, molt ben decorat amb flors.

Un cop a fora, acabem de fer un volt per la fira (on a part de les parades de mel, formatge... també n’hi ha diverses de llibres i fins i tot d’obres d’art, com pintures...) i ens acomiadem del lloc fins l’any que ve. Això, si no hi anem abans, que, si es dona el cas, espero que sigui per un bon motiu i no pas per l’arribada d’alguna crisi en les nostres vides.