Per què hi ha tanta gent que té insomni?

Llegeixo en una noticia de France Inter, ràdio pública generalista francesa, un article relacionat amb l’insomni.

Aquesta patologia afecta “entre el 15 i el 20% de la població francesa, segons un estudi de l’Institut Nacional del Son i de l’Atenció”. “Els francesos dormen, de mitjana, set hores i cinc minuts durant la setmana i vuit hores i deu minuts el cap de setmana”. Però es tracta d’un son de “mala qualitat”, ja que “el 73% diuen que es desperten almenys una vegada durant la nit durant trenta minuts”. A més, “el 17% es desperten diverses vegades i el 5% pateixen la síndrome de les cames sense repòs, és a dir, fan anar les cames mentre són dins del llit”. El resultat és que “el 25% dels francesos reconeixen tenir son durant el dia, cosa que és flagrant entre la franja d’edat dels 24 als 34 anys”.

Inevitablement una de les causes que no puguem dormir a la nit és el fet de tenir pensaments sobre allò que hem fet durant el dia. En plena nit ens assalten les preocupacions i no hi podem fer res: els ulls se’ns obren de cop i no podem tornar a tancar-los.

A mi això m’ha passat. A més, conec bastanta gent que pren medicació per dormir. A alguns ja no els fa efecte i d’altres es veuen incapaços d’adormir-se si no se la prenen religiosament cada dia. Penso que és trist, però aquesta és una plaga dels temps moderns.

Em pregunto si els meus avantpassats dormien bé. Recordo que la mare es va prendre una temporada pastilles per dormir. Dels avis no en sé dir si descansaven bé a la nit.

Un dels meus defectes és que sempre he volgut tenir bastant control sobre les coses. I això m’ha portat a despertar-me a la nit. Recordo el primer cop que em van ingressar a l’hospital per depressió. Em prenia bastanta medicació, però em preocupava tant haver d’estar allà dins que a la nit em despertava i no deixava de mirar el despertador per veure quantes hores em quedaven per poder estar dins el llit. Les infermeres i auxiliars passaven per les habitacions per veure si dormíem i recordo que una em va veure i em va dir: “Però, què fas?”. I jo: “Res, només miro quina hora és”. I la conversa es va quedar aquí.

Tant pels nens petits com per les persones adultes és difícil agafar el son i mantenir-lo.

“Recolzat per nombroses investigacions científiques, la llista de riscos per als insomnes és llarga i espantosa: hipertensió arterial, problemes cardíacs, de diabetis, problemes digestius, de sobrepès, problemes de memòria i d’Alzheimer, d’infecció, d’infertilitat, de depressió, de càncer...”, afirmen des de France Inter. Poca broma.

No sé quina és la solució per poder dormir bé. La gent provem de tot: pastilles amb recepta mèdica o sense, infusions, relaxació... Tant de bo tinguéssim un botonet per pitjar quan volguéssim desconnectar-nos. Mentrestant haurem de mirar de dormir per nosaltres mateixos o amb l’ajuda de fàrmacs.

L’altre dia vaig llegir que segons un neurocientífic anglès de la Universitat de Sussex agafar un llibre abans d’anar a dormir redueix l’estrès. Les dades de l’estudi revelen que “amb la lectura la ment s’enfoca en allò que llegim, deixant de banda pensaments ansiosos i donant una anhelada sensació de tranquil·litat ideal per dormir”. Potser aquesta serà la solució i serem un exèrcit de lectors nocturns en potència. Tant de bo.

Potser posarem la ràdio i escoltarem algun programa que reuneix els insomnes de la ciutat o farem com a la pel·lícula Insomnes a Seattle i coneixerem gent interessant mentre estem desperts. Tal com diu la web UN-ILibrary, “les emissions nocturnes han estat durant molt de temps un lloc privilegiat per a les confidències revelades en l’anonimat de la nit”. I segueix: “En moments propicis a la imaginació i la soledat, són per als oients una veu tranquil·litzadora que sembla parlar per a ells sols”.