Un passeig pels meus anys d’escola

Ara que està tan qüestionat el nivell educatiu dels alumnes i que es proposen canvis en el sistema educatiu, és bo reflexionar una mica sobre l’etapa de la nostra pròpia formació. Concretament sobre els protagonistes d’aquest període més o menys llarg de les nostres vides: els mestres o professors.

Vaig anar a l’escola primària de Montmajor, llavors es deia simplement Escola Graduada de Montmajor, i el primer gran professor que en recordo és el mestre Josep. Jo devia tenir cinc o sis anys i una timidesa increïble, i amb ell tenia ganes d’anar a l’escola perquè em feia sentir còmode, cosa que en mi era molt difícil en aquells temps a l’escola, després d’haver començat a anar-hi i topar-me amb un professor amb qui no ens enteníem mútuament i que fins i tot algun dia havia arribat a castigar-me de cara a la paret encara no sé per què. El mestre Josep era calmat, amable i es guanyava la nostra estima.

Després recordo la senyoreta Marta, molt oberta i que tocava la guitarra, cosa que ens agradava molt i gaudíem intensament. Si hi penso, encara la veig allà davant nostre, tocant Puff, el drac màgic o alguna altra cançó més divertida que nosaltres havíem de cantar.

Recordo també el mestre Ramon, arribat de Barcelona i que portava aires renovats a l’escola, tant per la seva indumentària com per la mentalitat. Faig referència a la roba que portava perquè era la primera vegada que a Montmajor vèiem un professor amb uns pantalons tan arrapats que alguna mare es plantejava com coi s’ho devia fer per treure-se’ls quan arribava a casa. La trampa, és clar, és que eren elàstics, però d’aquests encara no n’havíem vist mai anteriorment al poble.

Indubtablement em ve a la memòria el Víctor, un professor que vam tenir en el cicle superior i que ens va guiar en assignatures tan importants com les matemàtiques o l’anglès. El Víctor, com tothom sabia, s’enrotllava com una persiana, és a dir, que xerrava pels descosits, i nosaltres ho aprofitàvem per donar-li tema de conversa i així començar la classe més tard o, fins i tot, en alguna ocasió, no arribar a fer classe. Ja us podeu imaginar com de contents estàvem quan ho aconseguíem.

També al segon cicle vam repescar el professor que m’havia fet odiar l’escola en entrar-hi i llavors, sorprenentment, no va ser tant dolent i inaguantable com m’esperava. Això sí, li teníem una mica de mania perquè era del Reial Madrid, cosa, d’altra banda, normal, ja que crec havia vingut d’allà a establir-se a Catalunya.

Per allà als onze anys vam tenir una professora que recordaré sempre, no tan sols pels seus esforços vans per fer que ens comportéssim mínimament amb ella, sinó perquè sé perfectament que la seva feina no en tenia res, de fàcil, i per tant no trobo oportú jutjar-la aquí.

No per ser mestres substituts recordo menys la Dolors de Casserres, i uns altres professors que ens feien classe quan faltava algun mestre. Era mítica la sortida que teníem cada cop que la Dolors ens feia naturals i ens demanava per on passàvem del llibre de text: ho teníem claríssim, al tema 9, que era el de la reproducció humana.

També recordo una altra Dolors, que, justament, he tornat a veure després de molts anys per casualitats de la vida, arran d’un voluntariat que faig. Ara la veig més feliç que quan era la nostra professora. Suposo que els anys li han jugat a favor i la trobo fins i tot desacomplexada i divertida.

També va passar per l’escola un mestre que es deia Quico i que jo no vaig tenir mai, però que era molt estimat.

Tots i cadascun d’aquests professors de l’escola primària van marcar-me i en guardo, majoritàriament, un bon record.

A l’Institut de Berga la cosa ja va ser diferent, però també hi van haver professors destacables i admirats, com el Quim Sala, la Isabel Roca, el Josep Ollé i la Dolors Santandreu (només per dir-ne alguns). I a la universitat també, només que a un altre nivell, ja que jo els veia molt més distants, excepte la Mavi, professora valenciana de l’assignatura de català a la carrera i de l’optativa d’anàlisi crítica del discurs, que recordaré sempre amb estima.