“Que siguem feliços, que ens vagi bé la vida”

Ja fa temps del primer cop que vaig sentir aquesta frase. Era en unes sessions de mindfulness a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, en què al final d’un exercici repetíem aquestes paraules, aquest desig cap a nosaltres mateixos.  

I per ser feliços, per tal que ens vagi bé a la vida hem de passar per moments que no ho són, de feliços. Quan ens trenquem amb facilitat, encadenem mals dies i ens sembla que no fem res bé. Quan patim massa o quan ja no gaudim fent coses amb les quals gaudíem abans, decidim que hem de parar. I és difícil no veure aquesta parada com un fracàs, com un problema. I jo, almenys, penso en què hauria passat si hagués pogut continuar endavant, com hauria anat tot.

Però ara toca recuperar-se i tornar a aixecar cap i afrontar canvis i nous reptes.

Una vegada, mentre anava amb cotxe cap a Manresa amb el meu pare, i ens dirigíem a Sant Joan de Déu, a urgències, perquè ja feia massa que no em trobava bé i patia massa, una persona em va enviar un missatge, molt clau, que recordaré sempre: “possiblement no et deu fer gaire gràcia haver d’acudir a l’hospital i que t’ingressin uns dies, però et vull dir que avui és el primer dia de la teva recuperació”.

Doncs el primer dia d’una baixa laboral també pot ser el primer dia d’una recuperació difícil, però no impossible.

Des d’aquí vull donar les gràcies a tots els que em demaneu com estic, als que m’acompanyeu en aquest procés que costa de passar. Segurament mai us ho podré agrair prou. Sé que sou els mateixos que em voleu veure somriure de nou i que això de vegades és frustrant, veure que no hi ha manera i que cal picar molta pedra per trobar-se bé. Segurament la recompensa que tindrem al final del procés serà el somriure, el tornar a passar-ho bé sense sentiment de culpa o de fracàs.

La fragilitat no és una cosa de la qual ens hem d’avergonyir. No som màquines, som persones. I les persones a vegades necessitem parar per començar de bell nou. Parar i fer el primer pas per tornar a ser feliços i que ens vagi bé la vida. 

La d'avui no és una experiència cultural, sinó una de vital, que he volgut compartir amb vosaltres.